Preguntes freqüents

1. PARAPENT

preguntes01a0214

Un parapent és un aeronau construït només de tela i cordes amb el que és possible envolar-se i aterrar a peu (sense rodes). La campana té forma d’ala, amb un perfil igual que les dels avions, i, igual que les d’aquests, proporciona sustentació a partir de certa velocitat.
Oberta, l’ala té una superfície de prop de 30 metres quadrats. Plegada, la pots ficar junt amb els accessoris (botes, casc, abric,…) dintre d’una motxilla grossa.

Quina diferència hi ha entre un parapent i un paracaigudes?

La diferència essencial és l’ús al qual està destinat: el parapent és per a sortir a volar des d’una muntanya, o remolcat amb un cable, i volar tanta estona i tan lluny com sigui possible. El paracaigudes és per a obrir-lo després d’una estona de caiguda lliure i baixar el més ràpidament possible (dins d’uns límits, és clar!) fins al camp d’aterratge per a poder tornar a fer un altre salt.
Aquesta diferència essencial en l’ús que se’ls pretén donar ha fet que, des d’un origen comú, el parapent i el paracaigudes hagin evolucionat fins a esdevenir aparells completament diferents. Si intentéssim obrir un parapent per a aturar una caiguda lliure es rebentaria. Per altra banda, un paracaigudes no ens permetria fer els vols que es poden fer en parapent, doncs així com un parapent té una raó de planatge de 7:1 (avança set metres per cada metre que cau), els paracaigudes amb prou feines si arriben a 3:1.

Com ho faig per dirigir-lo?

Portes a les mans dues anelles que estan unides a la part de darrere de l’ala (vora de fuga). Al baixar la mà esquerra, s’abaixa la part esquerra de la vora de fuga. Això fa que la part esquerra de l’ala es freni i giris a l’esquerra. Estirant de totes dues anelles alhora frenes, i tornant a alçar les mans acceleres.
El parapent té una propietat especial que no comparteix amb cap altra aeronau: al deixar anar els comandaments es posa immediatament dret i vola en línia recta. Això fa que sigui l’aeronau més fàcil de pilotar, doncs no exigeix tanta sensibilitat als comandaments com, per exemple, una ala delta o una avioneta.

preguntes02a0214

Als Pirineus és habitual volar a 3.500 o 4.000 metres d’alçada. A la Sierra Nevada han arribat fins als 5.500. El algunes zones de vol de Sud-àfrica és habitual arribar als 6.000 metres.
Però el vertader objectiu dels pilots, i el motiu pel qual es molesten en guanyar aquestes alçades astronòmiques (amb el fred que hi fa!), és volar lluny i fer grans recorreguts. El rècord de Catalunya de distància el té en Josep Antòn Solís amb un vol de 142 Km. des de Àger (prop de Balaguer) fins a Molló (prop de Camprodon). El rècord del món passa dels 500 km.
Evidentment, per a aconseguir aquestes distàncies cal habilitat i experiència. Els vols dels principiants, sempre de baixada, difícilment passen dels cinc o sis quilòmetres que poden separar la sortida de l’aterratge.

Quan dura un vol?

El rècord de permanència passa de les 24 hores, i la Federació Aeronàutica Internacional (organisme encarregat d’aquests afers) ja no accepta rècords en aquesta categoria.
Els bons pilots volen entre dues i vuit hores cada bon dia d’estiu. Els vols dels principiants no acostumen a durar més de dotze minuts.

On puc sortir i aterrar?

És possible sortir de gairebé qualsevol lloc inclinat prou lliure d’obstacles. Gairebé tots els cims del Pirineu, per exemple, són ‘volables’.
L’aterratge en parapent és, a causa de la seva petita velocitat, molt més fàcil que en ala delta o en planador. Un bon pilot pot aterrar fàcilment en un espai de 15×30 metres, sempre i quant no hi hagi massa obstacles al voltant.

I això és segur?

La seguretat en parapent depèn de la bona formació del pilot i de l’adequació de l’ala i les condicions meteorològiques al seu nivell. Volar amb una formació insuficient, amb una ala massa difícil, o en condicions que et superin pot ser molt perillós.
Els accidents a l’escola han estat pràcticament suprimits en els últims anys gràcies a la professionalització dels instructors. Els vols en escola, realitzats sota ales fàcils de pilotar i sempre en condicions d’aire en calma, comporten un perill mínim. La qualitat de la formació, i un cert control dels pilots recent sortits de l’escola gràcies a un sistema de titulacions, fan que els accidents entre els principiants hagin disminuït en els últims anys a nivells realment baixos, tot i que la possibilitat d’un accident segueix, evidentment, existint.
Una altra cosa és el vol preferit pels pilots d’alt nivell i els competidors, en condicions tèrmiques i turbulentes. El parapent no es comporta especialment bé en aquestes condicions i és necessària molta experiència i perícia per a controlar determinades situacions. Mantenint sempre una alçada prudent (100 metres o més) garantirem la nostra seguretat, però volar baix en aquestes condicions pot ser realment perillós. Cada any, aproximadament un 2% dels competidors en actiu pateixen un accident necessitant assistència mèdica. Igual que en altres esports de risc, com el motociclisme o l’escalada, l’esportista tria el risc que està disposat a córrer.

Condicions meteorològiques per a volar en parapent

Cal que faci molt de vent?

preguntes03a0214

Al contrari, és millor que no en faci massa. Un vent fins a 15 km/h ens ajuda a sortir. Entre 15 i 30 km/h pot posar certs problemes als principiants, però encara és possible sortir a volar sense problema. A partir de 30 km/h la sortida es fa difícil, i quan el vent supera la velocitat màxima del parapent (entre 35 i 55 Km/h segons els models), cal pensar en aterrar immediatament, doncs el vol es pot tornat realment perillós.
És important que el vent ens bufi més o menys de cara a la sortida. Si ens bufa al clatell, malament rai, doncs caldrà córrer molt per a aconseguir que l’ala tingui prou velocitat per a volar. Amb més de 5 Km/h de vent de cua és gairebé impossible envolar-se.

Què faig si el vent canvia mentre estic volant?

A l’escola aprendràs a preveure l’arribada de fronts i tempestes, que poden comportar canvis sobtats de vent tan forts que et poden arribar a fer perdre el control de l’ala. Fora d’aquestes situacions, els canvis sobtats de vent es perceben com a turbulències, que l’estructura flexible del parapent absorbeix sense problemes, fora d’alguna plegada ocasional.
Les plegades, que són pèrdues de forma de l’ala provocades per la turbulència, poden esdevenir perilloses si no sabem com controlar el parapent plegat. Per això és imprescindible passar per l’escola i fer els primers vols sota l’estricte vigilància d’un instructor, fins a aconseguir prou experiència en el pilotatge per a poder-se enfrontar sol a una situació d’aquest tipus.
Per altra banda, un cop sàpigues com controlar-les, les plegades deixen de ser un problema. En els vols en condicions turbulentes, com les que es troben als migdies de l’estiu, les plegades són habituals, i els pilots controlen perfectament el parapent sempre i quan mantinguin la distància de seguretat amb la muntanya (100 metres o més).

Com ho faig per a pujar?

Igual que els planejadors, les ales delta i els voltors, pots guanyar alçada volant dintre de corrents d’aire ascendents. Aquestes corrents d’aire poden ser provocades pel vent bufant contra una muntanya i veient-se obligat a pujar per a superar-la, o per bombolles d’aire calent que pugen dintre d’un aire ambient més fred.

Fa molt de fred, allí dalt?

La temperatura baixa aproximadament un grau cada 300 metres d’alçada. Això, junt amb una velocitat de vol del voltant de 40 Km/h, fa que sigui necessari abrigar-se inclús a l’estiu.

Requisits per a volar en parapent

Cal estar molt fort?

Només l’aprenentatge necessita una certa forma física, i tampoc no massa. Si ets capaç de carregar una motxilla de 10 kg i de córrer una mica, pots volar en parapent.

Han de ser els pilots d’una certa edat, sexe, pes o mida?

Segons la Federació Aèria Catalana els nens de menys de 14 anys no haurien de volar, doncs encara no tenen la maduresa necessària per a avaluar els riscs i prendre decisions amb prou prudència. Apart d’això, hi ha parapentistes de totes les edats, fins i tot octogenaris.
El parapent es un esport que no exigeix força, i per tant les dones el practiquen en total igualtat de condicions amb els homes. De fet s’acostumen a veure dones classificades en els primers llocs a les competicions internacionals, i dues dones han estat campiones d’Anglaterra i de França.
El pes i la mida tampoc no són cap problema. Les persones molt petites (menys de 45 Kg) tindran menys opcions a l’hora de triar un parapent, doncs la major part dels fabricants no fan, per qüestions de mercat, parapents tan petits. Les persones molt grans (més de 110 Kg) hauran de volar amb un parapent biplaça.

Cal tenir una llicència per a volar?

Realment no. La llei no ho exigeix. De tota manera és irresponsable volar sense una assegurança d’accidents i de responsabilitat civil prou bona. Per això es aconsellable tenir sempre al dia la llicència federativa. I si penses que és cara, para’t a pensar què pagues per l’assegurança obligatòria d’accidents del teu cotxe. Tenint la llicència federativa, a més, contribueixes a mantenir l’estructura federativa, que està dedicada a fer progressar l’esport en tots els seus aspectes.
Nota: aquesta és la situació actual a Catalunya. En altres països pot ser diferent (i de fet acostuma a ser-ho).

Com puc aprendre a volar?

Només hi ha una resposta: ves a una escola. Volar en parapent és molt fàcil, però fer-ho sense els coneixements, supervisió i ajut necessaris pot ser molt perillós. Recorda-ho: la aeronàutica no és cap broma. Exigeix que la escola estigui reconeguda per la federació del teu país. Busca una escola amb un bon club al darrera. Un club actiu no és només garantia d’una bona acollida un cop hagis acabat el teu curs. A més és indicador d’una bona escola, doncs normalment els clubs s’han anat formant a partir dels alumnes que han anat sortint de l’escola.

2. ALA DELTA

Què és i com funciona una ala delta?

Què és una ala delta?

Una ala delta es una aeronau, construïda de tubs i tela, que vola sense motor sortint des d’una muntanya o remolcada amb un cable. La característica distintiva de l’ala delta respecte dels planejadors és la possibilitat d’envolar-se a peu, sense necessitat de rodes.
Un cop plegada, l’ala delta queda reduïda a un paquet d’entre quatre i sis metres de llarg i uns 30 cm. de diàmetre que es pot transportar fàcilment sobre la baca d’un cotxe.

Com ho faig per a dirigir-la?

Vas penjat del punt central de l’ala. Agafant-te al triangle, pots desplaçar el teu cos a dreta i esquerra, endavant i enrere. Al fer-ho, el centre de gravetat de l’ala es belluga, i l’ala s’inclina cap a aquell cantó: tirant el cos a la dreta, gires a la dreta; tirant el cos a l’esquerra, gires a l’esquerra; tirant el cos endavant (estirant del triangle), acceleres; i tirant-lo enrere (empenyent el triangle), frenes.

Puc volar gaire alt? I gaire lluny?

Volant en condicions meteorològiques favorables, s’arriba habitualment, als Pirineus, als 3.000 o 3.500 metres d’alçada, o fins i tot als quatre-mil. Al sud de la Península Ibèrica (Sierra Nevada) s’ha arribat fins als 5.500. En algunes zones de vol de l’Àfrica i els Estats Units és habitual volar a 6.000 o 7.000 metres d’altitud, fent necessari l’ús d’oxigen.
Però el vertader objectiu d’un pilot d’ala delta no es pujar molt amunt, sinó fer grans recorreguts. Els pilots experimentats fan habitualment anades i tornades de més de 100 km. A Catalunya el vol més llarg el va fer en Quico Vinyas, des d’ Àger (que està a menys de 10 km. de la frontera amb Aragó) fins a Figueres. El rècord del món el té el pilot americà Larry Tudor, amb un vol de més de 500 km.
Evidentment per a fer aquesta mena de vols fa falta coneixement i experiència. En els primers vols de principiant no volaràs mai més de 6 o 7 quilometres.

Quant dura un vol?

El rècord actual passa de les 24 h., i la Federació Aeronàutica Internacional, organisme encarregat d’aquests afers, ja no accepta més rècords en aquesta categoria.
Els bons pilots volen entre quatre i sis hores en un dia normal. Altre cop, cal adquirir els coneixements necessaris per a aconseguir-ho, i al principi difícilment volaràs durant més de vint minuts.

On puc sortir i aterrar?

És possible sortir de qualsevol lloc inclinat (no cal que ho sigui gaire) i lliure d’obstacles. Senzillament corre pendent avall fins que l’ala tingui prou vent per a sustentar-te (entre 25 i 35 km/h). Una mica de vent de cara sempre ajuda a no haver de fer una marató, però no és imprescindible.
On es pot o no aterrar depèn de l’habilitat del pilot. Un pilot experimentat pot aterrar a qualsevol espai més o menys pla que faci almenys 15 x 60 m, si no hi ha massa obstacles. Els principiants necessiten camps grans i lliures d’obstacles per a assegurar-se un aterratge sense problemes.

I això és segur?

Com tot en l’aviació, l’ala delta pot ser perillosa si no es va amb compte. Dit això, l’ala delta pot ser un esport molt segur. Les ales passen unes certificacions (HGMA als Estats Units, DHV a Alemanya, ACPUL a França,…) que garanteixen una resistència estructural i una estabilitat aerodinàmica a tota prova. Els constructors d’ales ja no són simples afeccionats, sinó que han esdevingut veritables professionals de la construcció aeronàutica. A més a més, es porten paracaigudes de seguretat que han demostrat ser de gran ajut en les rares ocasions en que es produeix una pèrdua de control.
De tota manera, el principal factor en favor de la seguretat segueix essent la formació del pilot. En una bona escola no només aprendràs a dirigir correctament l’ala, sinó que també aprendràs a avaluar les condicions meteorològiques, a contrastar-les amb les teves capacitats de pilotatge i en conseqüència decidir volar o no volar. Aprendràs quines maniobres poden ser perilloses i a quins llocs cal no ficar-se.
Els errors de judici en el pilotatge segueixen essent la principal causa d’accidents. En un any donat, aproximadament un de cada cent pilots en actiu pateix un accident necessitant assistència mèdica.

Condicions meteorològiques per a volar en ala delta

Cal que faci molt de vent?

Pots sortir, volar i aterrar en ala delta amb vents entre zero i 45 km/h. Amb més de 60 km/h de vent, la turbulència associada fa que el vol sigui bastant incòmode. El vent ideal per a sortir i aterrar és entre 10 i 35 km/h. Durant el vol, el vent es menys important, doncs el pilot controla sempre la velocitat de l’ala respecte a l’aire, independentment del vent que faci.

Què faig si el vent canvia mentre estic volant?

Els canvis sobtats de vent es perceben com a turbulències més o menys incòmodes segons la magnitud del canvi de vent. Les ales delta són aerodinàmicament molt estables, i s’adapten amb facilitat a qualsevol turbulència o canvi sense més conseqüències. Només els canvis extremadament forts que es poden trobar dins d’una tempesta poden arribar a trencar-te l’ala o fer-te’n perdre el control. Per això és important aprendre a predir la formació de les tempestes, i fugir-ne com de la pesta.

Com ho faig per a pujar?

L’aire, a més de moure’s horitzontalment (en diem vent) es mou també verticalment. En uns llocs puja i en d’altres baixa. El secret és saber trobar els llocs on puja i romandre-hi per tal de guanyar alçada.
Aquestes ascendències es troben normalment al cantó de barlovent de les muntanyes: el vent ‘pica’ contra la muntanya i es veu obligat a pujar per a superar l’obstacle. Lògicament aquesta ascendència anirà acompanyada d’una descendència comparable a l’altre cantó de la muntanya (sotavent). Sovint veurem les ales delta anar i venir al llarg d’una cinglera: estan aprofitant aquesta ascendència, que no els portarà molt amunt però els permetrà volar durant una bona estona.
També podem trobar ascendències provocades per masses d’aire calentes que pugen dins de l’aire més fred que les envolta. Aquestes ascendències, anomenades “tèrmiques”, es troben sobretot durant l’estiu, a migdia, a qualsevol lloc on la naturalesa del terreny provoqui un escalfament superior al de l’entorn (pedra, sorra, camps de secà,…). Els pilots d’ala delta aprofiten aquestes ascendències girant en cercles dins de la columna d’aire ascendent fins a agafar alçades que poden arribar fins a 3.000 metres o més.

Fa molt de fred, allí dalt?

La temperatura baixa aproximadament un grau per cada 300 m d’alçada. Això, junt amb el vent constant de 30 km/h o més, fa necessari abrigar-se bé inclús en ple estiu, si esperes aconseguir alçades superiors als 2.000 o 2.500 metres.

Requisits per a volar en ala delta

Cal estar molt fort?

No especialment. El moment més exigent es l’aprenentatge, durant el qual hauràs de córrer amb els 20-25 kg que pesa una ala d’escola sobre les espatlles. Durant el vol no resulta gens cansat. Tot i això, un vol de varies hores en condicions turbulentes exigeix certa resistència de braços. Desenvoluparàs aquesta resistència durant el camí d’aprenentatge que et permetrà fer aquests vols tan llargs.

Han de ser els pilots d’una certa edat, sexe, pes o mida?

Hi ha pilots d’ala delta de totes les edats, des d’adolescents fins a octogenaris. El límit es més mental que físic. Si ets prou madur per a prendre decisions que poden afectar a la teva seguretat i tens prou reflexes per a executar aquestes decisions ràpidament, estàs en una edat adequada per a volar. La Federación Española de Deportes Aéreos considera l’edat de 14 anys la mínima per a volar.
Per a volar en ala delta es més important l’equilibri i la resistència que la força bruta. Per això les dones son tant bones pilots com els homes un cop superada la fase d’aprenentatge, que és una mica més exigent físicament.
La mida de les ales ha de ser proporcional al pes del pilot. Com és lògic, tots els fabricants tenen ales per als pesos més comuns (50-90 kg), però només alguns fan talles per a gent més grassa o més lleugera. Per això, si peses menys de 50 km o més de 90, les possibilitats d’elecció de model d’ala a l’hora de comprar se’t reduiran bastant. També pots tenir dificultats per a trobar una ala de segona mà apropiada per a tu. Una altra possibilitat per a la gent MOLT pesant es utilitzar ales biplaça.
Respecte a la mida, la restricció està a les talles dels arnesos. La gent molt petita o molt gran s’han de fer fer l’arnés a mida o fer-ne ajustar un. Els arnesos a mida son habituals inclús entre els pilots de talla ‘standard’, per tant això no és cap problema.

Cal tenir una llicència per a volar?

Realment no. La llei no ho exigeix. De tota manera és irresponsable volar sense una assegurança d’accidents i de responsabilitat civil prou bona. Per això es aconsellable tenir sempre al dia la llicència federativa. I si penses que és cara, para’t a pensar què pagues per l’assegurança obligatòria d’accidents del teu cotxe. Tenint la llicència federativa, a més, contribueixes a mantenir l’estructura federativa, que està dedicada a fer progressar l’esport en tots els seus aspectes.
Nota: aquesta és la situació actual a Catalunya. En altres països pot ser diferent (i de fet acostuma a ser-ho).

Com puc aprendre a volar?

Hi ha tres maneres d’aprendre a volar en ala delta:
1. Comprant-se una ala delta i tirar-se muntanya avall amb ella.  Encara que és el mètode que van emprar, a finals dels anys 70, alguns dels pioners, és molt poc aconsellable.
2. Buscant algun amiguet pilot que te n’ensenyi. És millor que l’anterior, però de tota manera no és aconsellable, doncs el teu amic no tindrà segurament experiència didàctica, no disposarà del material adequat ni tindrà a punt un mètode d’ensenyança provat i polit. Tot això comportarà un cert risc durant l’aprenentatge i, encara pitjor, una formació deficient que inevitablement representa perill.
3. Anar a una escola. Exigeix que sigui una escola reconeguda per la federació del teu país. Parla amb ells, que t’expliquin el seu mètode. Esbrina si tenen un bon club darrera. Un club gran és, sovint, la millor garantia d’una bona escola, doncs normalment el club s’ha bastit a partir dels alumnes que han anat sortint de l’escola.
L’escola Albatros d’ala delta està reconeguda per la Federació Aèria Espanyola

3. PARAMOTOR

Perquè són interessants els paramotors?

El concepte d’un avió transportable al maleter del cotxe és suficient argument per fer-lo interessant i assoleix la màxima expressió d’avió “ultralleuger”. També pel fet de poder enlairar-nos amb els peus, que el converteix en una aeronau tot terreny.
Degut a que té un radi de gir molt reduït i a la seva velocitat mínima de vol, pot aterrar pràcticament a tot arreu.
Als pilots de parapent se’ls obre un munt de possibilitats al no haver de recórrer cents de km. per a trobar una vesant, poder recórrer un riu, sobrevolar muntanyes de les que no poden enlairar-se, volar sobre els núvols o amb una capa de boira enganxada a 50 metres de terra.
Ecològicament parlant sempre és pitjor el mal que es fa amb la gasolina que gastem per conduïm 300 km. per anar a volar a certa muntanya, que als 5 litres que gastem volant dues hores amb paramotor.

Que és un paramotor?

És un parapent motoritzat. Portem a l’esquena un petit motor (normalment de dos temps), que empeny al parapent per a que augmenti la seva sustentació i li permeti guanyar alçada.

Es necessita una llicència de pilot?

No, però és necessari haver realitzat el curs de parapent i un altre curs específic de paramotor. El que si és bona idea és estar federat (per tenir una assegurança d’accidents i responsabilitat civil).

Com s’infla el parapent?

L’estenem a terra, i gràcies a un impuls cap endavant (com ho faríem a la muntanya), ajudats de l’impuls de l’hèlice, el parapent es col•loca a sobre i només fa falta accelerar al màxim per a pujar suaument.

Quin és el vent màxim per poder volar?

Fins a uns 15 km/h de vent suau per a principiants i fins a 25 km per a pilots amb experiència. Enlairar-nos sense vent, és una mica més difícil, però perfectament possible.

És perillós?

Com en tot esport aeri, hi ha una part de risc. Però, al portar un parapent no depenem de la fiabilitat del motor, ja que si para no passa res.

Com s’utilitza?

Igual que amb el parapent, utilitzant els frens. També utilitzem el comandament del gas, per a controlar la tassa de pujada i baixada.

Quin tipus de gasolina utilitza?

Super amb el 2 % ó el 3% d’oli sintètic barrejat. Similar a qualsevol motor de dos temps.

Quin és el consum aproximat?

Depèn de la mida de l’hèlice i el tipus de motor, però es pot considerar uns 3 litres per hora. Si portem 8 litres al diposit, podem volar fins a 3 hores.

Quin és el rang de velocitats de vol?

Depèn de parapent que utilitzem, la carga de vol i el seu sistema accelerador, però habitualment sobre el 45 km/h com a màxim i 22 km/h mínim. Al accelerar més, pugem més però no augmenta la velocitat horitzontal.

Quina és la màxim alçada que podem assolir?

Fins als 3.500 metres normalment, de totes maneres el millor és volar a poca alçada, ja que fa menys fred i es veu millor el paisatge.

És possible realitzar vols biplaça?

Si, però fa falta un motor més potent i una bona coordinació i ajuda al enlairar-nos.

Que passa si el motor es para?

Doncs que el paramotor passa a ser un parapent normal. Si assegurem sempre un aterratge accessible a motor parat no passarà res si el motor es para.

Quan temps dura un paramotor?

Els motors utilitzats, són de us agrícola, i estan dissenyats per aguantar cents d’hores sense gairebé manteniment.

Qui pot volar en paramotor?

Gairebé tothom. Només és necessari córrer uns metres amb 20 kg. de càrrega a l’esquena.

Quan pesa el motor?

Depèn del fabricant i la mida, però entre 18 i 25 kg. És el normal. A això li hem de sumar els quilos de gasolina, el paracaigudes d’emergència i els instruments de vol.

Hi ha competicions?

Hi ha un Campionat Mundial, un d’Europeu i proves i campionats a nivell nacional.
Les proves consisteixen en la navegació, precisió de l’aterratge i consum.

Que és l’efecte “par motor”?

L’hèlice crea sustentació al girar, però també crea resistència. El motor i l’hèlice fan que el paramotor intenti girar al voltant de l’hèlice. Al accelerar el paramotor, tendeix a girar a la dreta. El sentit del gir depèn de la col•locació del motor i la direcció del seu gir, per fent servir el motor en només en posició invertida (el més habitual), la banda dreta es carrega més i baixa poc, provocant que s’iniciï un petit gir a la dreta. Els paramotors incorporen diferents solucions per pal•liar aquest efecte: ancoratges de motos desplaçats, una cinta de l’arnés és llarga que l’altre, us asimètric del trim i fins i tot hèlices contra rotatòries per a que anul•li l’efecte de l’altre.

Quina potència fa falta?

La finesa (relació entre el que s’avança i el que es cau) del parapent defineix la relació necessària entre el pes i força del motor. S’ha de tenir en compte que el pes i volum del motor reduiran la finesa del parapent
Per un pes en vol normal de 120 kg amb un parapent bàsic de finesa 6:1, faran falta 20 kg de força per mantenir el vol anivellat (120 kg/6 = 20kg). Però amb la influència de l’alçada, humitat i pressió, aquest càlcul no és del tot precís. A més, fa falta més potència de la necessària simplement per al vol anivellat, ja que abans ens hem d’enlairar, pujar i podem mantenir el vol anivellat inclús en aerologies amb descendències. Per tant, una força de entre 35 i 70 kg seria la més apropiada. La potència necessària que condicioni l’elecció de la mida i potència del paramotor depèn del pes del pilot i alçada a la que ens enlairem normalment.

Quin parapent hem d’escollir?

El més important és que s’infli fàcilment. Molta gent pensa per error, que fa falta un parapent més gran que el que faríem servir sense motor. Això és fals, ja que s’ha d’utilitzar una vela adequada al pes que tindríem sense la càrrega del motor.
No ens hem de preocupar per la resistència del parapent, ja que es dissenyen i homologuen amb uns marges suficients. Un parapent petit es controla millor a terra i vola més ràpid i lluny (com en totes les activitats amb motor, on la velocitat i potència ho són tot). També es pot optar per un parapent específic dissenyat per el paramotor.

On podem volar en paramotor?

El principal problema és el soroll, no per al pilot, sinó pels veïns. Tenint en compte això, podem volar a qualsevol lloc, sempre i quan no molestem.

Comments are closed.